Enderrocar un envà a Barcelona: preu per m² i permisos

Enderrocar un envà que no és de càrrega a Barcelona costa, de manera orientativa, entre 15 i 35 € per metre quadrat de paret, segons el material i el que hi passi per dins, més la retirada de la runa, que es calcula per volum. Un envà típic de 3 metres de llarg per 2,70 d'alt fa uns 8 m², així que l'enderroc en si sol quedar entre 120 i 285 €, abans de runa i repassos. Pel que fa als permisos, les obres interiors que no toquen l'estructura se solen tramitar amb una comunicació prèvia a l'Ajuntament; si la paret és mestra, necessites un tècnic, un projecte i llicència municipal.

Quant costa enderrocar un envà

Preus de referència de mà d'obra a Barcelona i la seva àrea metropolitana, per metre quadrat de superfície enderrocada:

*Preus orientatius. L'import definitiu el reps per escrit, desglossat per partides, després de veure la paret.

Què fa que un envà surti més car o més barat

La forquilla és àmplia perquè no totes les parets s'enderroquen igual. Això és el que més pesa en el preu:

• El material. Una paret de placa de guix laminat es desmunta de pressa i genera poca runa; un envà de maó massís, habitual a les finques antigues de l'Eixample o de Gràcia, porta més hores i més sacs.
• El que hi té enganxat. Si la paret està enrajolada per una cara o per totes dues, com passa als banys i a les cuines, hi ha més material per picar i més pes per baixar.
• El que hi passa per dins. Endolls, interruptors, canonades o un radiador obliguen a desviar o anul·lar instal·lacions abans d'enderrocar.
• L'accés. Un cinquè pis sense ascensor a Ciutat Vella no es treballa igual que uns baixos a Sant Martí: baixar la runa a mà porta temps.

Envà o paret mestra?

És la pregunta que ho decideix tot, i no es respon a ull. Als edificis antics de Barcelona hi ha pistes que convé conèixer, tot i que cap no és definitiva per si sola:

• Gruix: una paret mestra sol ser més gruixuda que un envà, però hi ha parets primes que treballen i parets gruixudes que no.
• Posició: les parets paral·leles a la façana, les que donen a l'escala o les que es repeteixen al mateix lloc a totes les plantes fan sospitar.
• Forjat: si les bigues del sostre recolzen sobre aquesta paret, la paret està aguantant alguna cosa.
• Plànols: l'administrador de la finca o l'arxiu municipal poden tenir plànols de l'edifici que ajudin a confirmar-ho.

Hi ha un matís propi de les finques antigues: amb els anys, alguns envans que no es van construir com a estructura acaben rebent càrrega perquè les bigues han cedit. Davant de qualsevol dubte, un tècnic competent (arquitecte, arquitecte tècnic o enginyer) ha de valorar la paret abans de tocar-la. Si és mestra, l'obra deixa de ser un enderroc senzill: cal un projecte que resolgui com es reparteix el pes, normalment amb una biga o un pòrtic, llicència municipal i l'acord de la comunitat, perquè l'estructura és un element comú.

Quin tràmit demana l'Ajuntament de Barcelona

Per a un envà interior que no és estructural, el més habitual a Barcelona és presentar una comunicació prèvia d'obres a l'Ajuntament abans de començar, en la majoria de casos per internet. És un tràmit més lleuger que una llicència, però s'ha de fer. Quan l'obra afecta l'estructura, la façana o elements comuns, el procediment canvia i sol requerir projecte tècnic i llicència.

A més del tràmit, hi pot haver una taxa municipal i l'impost sobre construccions, que es calcula sobre el pressupost de l'obra, i l'Ajuntament et pot demanar que acreditis que la runa ha anat a un gestor autoritzat. Si l'edifici està catalogat o en un entorn protegit, cosa freqüent a l'Eixample i a Ciutat Vella, s'hi poden aplicar condicions addicionals. Com que les normes canvien, confirma el tràmit exacte a l'Ajuntament o pregunta-nos-ho a la visita i et direm quina documentació et caldrà.

No t'oblidis de la comunitat de propietaris. Encara que per a un envà interior no et calgui el seu permís, convé avisar l'administrador: hi haurà soroll, una mica de pols a l'escala i ús de l'ascensor per baixar sacs. Respecta els horaris que fixin els estatuts i la normativa municipal de sorolls.

Com s'enderroca un envà, pas a pas

• Visita: mirem la paret, les instal·lacions que hi passen i l'estat del terra i del sostre.
• Pressupost per escrit amb cada partida separada: enderroc, runa, desviament d'instal·lacions i repassos.
• Tràmit municipal i avís a la comunitat abans de començar.
• Protecció de paviments, portes i zones comunes, i tall de llum i aigua si cal.
• Enderroc per parts, de dalt a baix, amb retirada contínua de la runa en sacs.
• Repassos: terra, sostre, cantells de les parets laterals i la instal·lació que passava per la paret.

El que el preu per m² no inclou

On hi havia l'envà queda una franja de terra sense paviment, una marca al sostre i dos cantells de paret trencats. En pisos amb el mosaic hidràulic original no sempre es troben peces que lliguin amb la resta, i de vegades surt a compte refer el paviment de tota l'estança. També compten les motllures de guix, l'enlluït de les parets laterals i la pintura. Tot això es pressuposta a part, i val més veure-ho sobre el paper abans de decidir.

La runa es cobra per volum. En molts carrers de Barcelona no hi cap un contenidor, així que el normal és treballar amb sacs grans que es retiren amb camió; si cal un contenidor al carrer, s'ha de tenir autorització municipal per ocupar la via pública. En edificis anteriors al 2002 també cal pensar en l'amiant: si apareixen canonades o plaques de fibrociment, s'atura aquesta part de l'obra i la retirada la fa una empresa inscrita al registre d'empreses amb risc per amiant (RERA).

Si et planteges obrir la cuina al menjador o unir dues habitacions, explica'ns quina paret vols enderrocar i, si pots, envia'ns-en una foto. Et responem en 24 hores feineres, venim a veure-la i t'enviem un pressupost per escrit, amb l'enderroc, la runa i els repassos separats, abans de tocar res. Treballem a tota Barcelona i l'àrea metropolitana, de Sants-Montjuïc a Sant Andreu i de l'Hospitalet a Badalona.